mivoluntad

Per a la seva tranqui·litat i de la seva família

Contracti en vida el seu servei funerari

Visitar el web

Preus a l'abast de totes les famílies

Demani'ns pressupost sense compromís.

Demanar pressupost

Article.

Necròpolis de Varna

21-05-2014

estela funerària de la necròpolis de Varna
Estela funerària de la Necròpolis de Varna

La Necròpolis de Varna és també coneguda com el cementiri de Varna. És un jaciment arqueològic funerari que es troba a la part occidental de la zona industrial de Varna, a Bulgària.

El lloc va ser descobert davant del port de Varna el 1972 pels arqueòlegs Mijaií Lazarov i Ivan Ivanov que van estar a càrrec de l'excavació. Un 30% de la necròpolis queda encara per excavar. Els objectes trobats poden ser vists en el Museu Arqueològic de Varna i al Museu Nacional Històric de Sofia. Està datada de finals del Cacolític (4600-4200 AC). Segons diversos experts amaga el bressol de la civilització europea. Aquesta necròpolis mostra els primers objectes d'or treballats del món. S'han trobat 294 tombes a la necròpolis, amb la mateixa forma, la mateixa coloració, les seves terres eren tenyides d'ocre, però varien els aixovars, reflectint la categoria social de cada difunt. Algunes contenen or i coure, terrisseria (s'han trobat 600 peces, incloent algunes pintades amb or), objectes fets de pedra foguera i obsidiana i comptes, collarets, braçalets, ceptres, amulets i un fal·lus d'or.

S'han trobat curioses tombes en què només està present l'aixovar però falta l'esquelet (Cenotafis), precisament aquests sepulcres són els més rics en objectes d'or. S'han trobat 3000 objectes d'or amb un pes aproximat de 6 quilos. Tres dels cenotafis contenien màscares fetes d'argila sense coure. Les troballes a la necròpolis van demostrar que l'antiga societat de Varna mantenia relacions comercials amb terres llunyanes, i es creu que van poder exportar objectes de metall i sal. Els enterraments demostren que aquesta cultura posseïa creences religioses sofisticades respecte a la vida més enllà de la mort. També van marcar les diferències jeràrquiques a través de l'aixovar.

La tomba més famosa de la necròpolis és la d'un home pertanyent a l'elit, per la quantitat d'aixovar en or trobat en la seva tomba i pel mall que sostenia i la funda d'or per al seu penis. Es tractava d'un home de 40 a 50 anys d'una alçada de 1,75 m. A la tomba es van trobar 990 objectes d'or amb un pes total de 1,5Kg, entre ells braçalets, els cilindres d'un ceptre d'or. Les diferents estrats socials queden patents en les tombes:

  • Unes Poques tombes es caracteritzen per contenir un elevat nombre d'objectes preciosos, en general de funció simbòlica, com ceptres, cintes d'or i astràgals. Aquestes tombes van haver de pertànyer a caps i són cenotafis o autèntiques inhumacions, en aquest cas sempre masculines i en decúbit dorsal (o sigui, de cap per amunt). 
  • A aquest mateix grup de tombes han d'associar-se cenotafis, com el número 3, que se sap de dones, amb la troballa de màscares de fang que es decoren profusament amb arracades i diademes d'or. La riquesa dels seus aixovars sempre es mostra en un pla inferior al dels enterraments masculins. (Els cenotafis són tombes simbòliques en les que no està el difunt, però sí el seu aixovar). 
  • Altres Tombes s'han volgut relacionar amb un artesanat d'alta especialització. A més d'uns pocs adorns d'or, figuren en els seus aixovars útils de coure com destrals, martells, cisells i punxons. La presència en algun cas de toveres de fang no deixa dubte que els inhumats eren fonedors, el que ratifica la idea que els metal·lúrgics constituïen en les societats primitives una certa elit social. 
  • La Majoria de les tombes, amb inhumacions replegades o amb enterraments secundaris, corresponen a un tercer estrat en el rang social, d'individus que encara són capaços de comptar amb algun adorn d'or, de petxina, de coure, etc.
  • Per Últim, se situen les sepultures, molt nombroses, que contenen un got ceràmic o no tenen aixovar funerari.

Categories: Història


Article anterior Article següent