mivoluntad

Per a la seva tranqui·litat i de la seva família

Contracti en vida el seu servei funerari

Visitar el web

Preus a l'abast de totes les famílies

Demani'ns pressupost sense compromís.

Demanar pressupost

Article.

Tombes egípcies

08-01-2014

El judici d'Osiris
El judici d'Osiris

CREENCES FUNERÀRIES
A l'antic Egipte es creia que la mort era el començament d'una nova vida en un altre món i que tot home més del seu cos posseïa una ànima (ba) i un doble espiritual (ka). En morir la persona, el ba seguia vivint a la terra i de nit descansava en el seu cos. El ka, anava i venia entre la terra i l'altre món. Tant ba com ka havien de reconèixer el seu propi cos i per això el momificaven (momificació). Com aquesta nova vida podia durar eternament, els més poderosos es van fer construir grans i sumptuoses tombes de pedra.

La tomba tenia dues missions principals, per una banda, protegir al cos de la intempèrie i per un altre, dels lladres que se sentissin atrets pel tresor guardat en el seu interior. Quant més gran era el rang de la persona, major era la seva tomba, i ja que segons la tradició després de morts els faraons es convertien en déus, les seves tombes van ser les millors.
L'altre aspecte, que possiblement constitueix el més característic de les creences egípcies, és la religió funerària. Sembla que els egipcis van creure sempre en l'altra vida. Innombrables objectes eren col·locats en els sepulcres pensant que els farien servir en l'altre món. S'han trobat des d'objectes com joguines, pintes i fins menjar. S’incloïa, també, una estàtua de la persona momificada i estàtues de les seves concubines i criats, així com el "Llibre dels Morts". I a les parets de la tomba es van pintar escenes de la vida diària de l'època.
Una bona conducta assegurava un trànsit segur al més enllà. Hi ha moltes representacions d'escenes del Judici d'Osiris, en les que el cor del difunt és pesat en una balança, tenint com a contrapès una ploma que representa la veritat. El resultat era consignat per Thot, l'escrivà dels déus, en presència d'Osiris, i els que no donaven el pes eren destruïts per sempre.

L'enterrament dels faraons i dels membres de les capes socials altes es duia a terme en tres construccions diferents: les Piràmides, les Mastabes i els Hipogeus.

Mastabas

Les tombes més antigues van ser les mastabes, que eren construccions amb forma de tronc piramidal, de base rectangular, que arribaven a mesurar 20 metres d'altura. La mastaba prismàtica era la sepultura dels sobirans del Període Arcaic d'Egipte. Mastabat, és una paraula àrab que designa un banc de fusta on exposar la mercaderia per a la seva venda en el mercat. Aquestes tombes en forma de piràmide truncada havien de semblar-se als llocs de venda dels mercats, i els àrabs les van anomenar així. Tenien diverses sales, entre elles, la cambra funerària. Aquesta estava situada al nivell subterrani i després segellada per protegir-la.


Una característica de les mastabes eren les esteles anomenades de "falsa porta". Això era la representació en baix relleu d'una porta molt alta i estreta, amb una mena de persiana, també en pedra, enrotllada a la part superior de la llinda. Aquestes "falses portes" tenien per finalitat que l'ànima del difunt pogués sortir del sepulcre per mitjà de fórmules màgiques. Representava la porta per la qual tornar al món dels vius.
Es decoraven les parets amb ofrenes per l'ànima del difunt. En aquests panells de baix relleu es representaven tots els objectes i aliments que s'oferien a l'ànima del mort.
Les mastabes més ben conservades es troben a la necròpoli de Saqqarah, prop del Caire.
Les raons del pas de les mastabes a les piràmides no es coneixen bé, però s'esmenta generalment el desig d'aconseguir altures cada vegada més significatives per manifestar la importància i el poder del faraó difunt.

PIRÀMIDES

Les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades, constituïdes amb diverses graderies, a manera d'una "escala gegantesca" que s'elevava cap al cel. La primera i més famosa d'aquestes és la Piràmide Esglaonada de Saqqara del faraó Dyeser (Zoser) de la III Dinastia d'Egipte. Segons Manetón, el sacerdot i historiador egipci, l'arquitecte que la va edificar va ser Imhotep, el primer arquitecte de la història, que possiblement va voler simbolitzar amb aquesta primera piràmide l'ascensió del difunt del "món terrenal" cap als "Cels".


Igual que les mastabes, les piràmides estaven formades de dues parts: una superestructura formada per una base quadrada i quatre cares triangulars que s'unien en el vèrtex superior mitjançant un piramidión (piràmide diminuta realitzada d'un sol bloc), i una subestructura, on es trobaven una o diverses càmeres funeràries destinades a acollir el cos i l’aixovar funerari del rei. La càmera funerària es trobava al final d'un corredor connectat amb l'entrada de la tomba per una rampa.
La construcció de les piràmides va ser evolucionant fins a convertir-se en les piràmides clàssiques, de cares llises. Aquestes piràmides són els monuments més emblemàtics que ens ha deixat aquesta civilització i, en particular, les tres grans Piràmides de Gizeh, les tombes o cenotafis dels faraons Kheops, Kefrén i Micerino, la construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període denominat Imperi Antic d'Egipte.
Les piràmides són els elements més importants, encara que no els únics, del "complex funerari" que inclou altres estructures essencials i amb significats teològics i simbòlics com el temple funerari el mur que envolta el complex, la rampa processional , el temple inferior i la piràmide satèl·lit.
La piràmide és la materialització en pedra dels raigs solars i estava destinada a acollir i protegir la mòmia real. El seu desenvolupament es va basar en tres eixos: l'eix vertical, que unia la terra amb el cel i al faraó amb el seu pare diví Re; l'eix nord-sud o eix terrestre, paral·lel a la direcció del riu Nil, i l'eix est-oest o eix celeste, paral·lel al curs diürn de l'astre solar que neix per l'est i mor per l'oest, regenerant cada dia.
L'eix terrestre es defineix en la piràmide per l'entrada, que es troba situada al costat nord, i pel corredor descendent, que es dirigeix cap al sud en direcció a la càmera del sarcòfag. L'eix celeste o solar es relaciona amb el concepte de Resurrecció.
A la banda est de la piràmide se situa el temple funerari, lloc on es practicava el culte diari al rei difunt i divinitzat que garantia l'ordre sobre la terra, i on els sacerdots dipositaven els aliments davant de la deixant de falsa porta que es trobava a la sala d'ofrenes.


La piràmide satèl·lit estava situada al sud-est de la piràmide reial i complia, pel que fa al temple, una funció de cenotafi. Estava destinada al ka del rei i no incloïa sarcòfag ni instal·lació de culte. Algunes d'aquestes piràmides satèl·lits van servir de tomba per a les reines.
Els "Textos de les Piràmides" ens donen una resposta al perquè de la seva existència. La declaració 267 d'aquests textos afirma: "Una escala al cel es disposa per a la meva (al·lusió al rei) perquè pugui ascendir per ella al cel", la declaració 717 del mateix text afirma que "el rei va menjar cinc vegades en un dia de vint-i-quatre hores, tres al cel i dos a la terra: al matí i a la tarda." Les piràmides escalonades representarien, per tant, l'escala per la qual el rei havia de ascendir des de la tomba al cel.


Hipogeus

El continu saqueig de les antigues tombes faraòniques i el costós de la seva construcció van haver de ser factors decisius per al triomf del Hipogeu. Aquest tipus d'enterrament consistia en una tomba excavada a la roca, de molts metres de longitud i profunditat. Ja es va utilitzar en l'Imperi Mitjà a la necròpolis de Beni Hasam, però no va ser fins a l'Imperi Nou quan es va dur a terme el soterrament de diverses dinasties de Tebes a l'altra banda del Nil, en el paratge desèrtic que coneixem com Vall dels Reis i Vall de les Reines.
Els primers hipogeus eren simples: un passadís i una càmera funerària. Els dels grans faraons i faraones de l'Imperi Nou es van fer més complexos i es van decorar luxosament amb pintures relatives a la vida en el Més Enllà, ja l'acollida que els déus dispensaven al difunt. També posseïen un complex funerari, però a l'altre costat de la muntanya, al costat del riu.
Gairebé tots aquests hipogeus reals estan a la Vall dels Reis, a la riba occidental del riu, i els més coneguts són el de Tausert i Sethnajt.

Categories: Cultura funerària


Article anterior Article següent