mivoluntad

Per a la seva tranqui·litat i de la seva família

Contracti en vida el seu servei funerari

Visitar el web

Preus a l'abast de totes les famílies

Demani'ns pressupost sense compromís.

Demanar pressupost

Article.

Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

21-11-2016

L'Esclerosi lateral amiotròfica (ELA) també rep el nom de malaltia de Lou Gahrig. Es tracta d'una malaltia neurològica progressiva que afecta tant a les neurones motores superiors, allotjades en el còrtex cerebral, com a les neurones motores inferiors de la medul·la espinal. Tots dos tipus de neurones es responsabilitzen de la transmissió de l'impuls nerviós que permet el funcionament dels músculs voluntaris. En l'ELA les neurones motores afectades impedeix que la senyal nerviosa arribi al múscul amb el que aquest, en no poder realitzar el moviment voluntari, es va atrofiant i degenerant.
L'ELA causa una sèrie variable de discapacitats en el malalt. Pot arribar a afectar els músculs del diafragma i toràcics encarregats dels moviments respiratoris. Arribats a aquest extrem, el pacient necessitarà respiració mecànica per mantenir-se amb vida.
Els símptomes inicials de l'ELA poden passar desapercebuts durant un temps. Inclouen contraccions, rampes, rigidesa i debilitat muscular en un braç o una cama, parla nasal i dificultats per mastegar i empassar. Seguirà una debilitat muscular més acusada que no sempre s'inicia en la mateixa part del cos, però que en tots els casos es va estenent i que portarà al metge a sospitar el diagnòstic.
La majoria dels pacients mor per aturada respiratòria de 3 a 5 anys després de l'aparició dels símptomes, però es donen casos de supervivència de 10 anys o més.
La malaltia afecta amb preferència a persones d'entre 40 i 60 anys, amb major prevalença d'homes sobre dones. No es coneixen factors de risc, si bé en un 10% dels casos hi ha un gen hereditari a portat per un dels progenitors. Aquest gen provoca la mutació de certa enzim, que tampoc és responsable del desenvolupament de la malaltia en tots els pacients d'ELA.
Com que les capacitats mentals no queden afectades, el malalt és conscient del seu deteriorament físic. Per aquesta raó és freqüent que pateixi d'ansietat i depressió. Els professionals de la salut tenen l'obligació d'informar el pacient dels tractaments dels quals es disposa perquè pugui prendre decisions.

 

Categories: Medicina